Unitat 2: El Cristianisme a l'edat mitjana
Introducció:L'església feudal.
L'imperi Romà està en declivi. Els pobles germànics van guanyant terreny a l'imperi. El cristianisme ja fa més d'un segle que és la religió oficial a l'imperi. La majoria de pobles que envaeixen les terres dominades pels romans van fer-se cristians. Clodoveu, rei dels francs, es fa batejar amb tots els seus soldats després de guanyar la batalla de Tolbiac. Amb la caiguda de l'imperi Romà comença una nova època.
La caiguda de Roma l'any 476, a mans dels pobles germànics, significa la fi del gran Imperi Romà.
A Occident, els pobles germànics, que fins aleshores havien estat sotmesos al control de Roma, comencen un camí com a pobles independents. Sorgeixen nous regnats, que adopten el cristianisme com a religió i el llatí com a llengua. També els pobles eslaus inicien la seva pròpia expansió aprofitant els territoris que abandonen els pobles germànics a l'Europa central i oriental. A Orient, en canvi, es manté la unitat sota el control de Bizanci ( o Constantinoble), la capital.
Comença el període que es coneix amb el nom d'edat mitjana, que durarà fins al segle XV.
La nova situació no va generar cap mena de conseqüència negativa per a l'Església catòlica.
Així, al llarg d'aquest temps es produeixen una sèrie de fets importants:
- L'Església catòlica esdevindrà dipositària de la llengua llatina i de la cultura clàssica, dos factors importants en l'organització social i política que es va creant.
- Les conversions al catolicisme dels més importants reis germànics faciliten el ràpid procés d'evangelització dels pobles europeus.
- La ciutat on hi ha la seu més important de l'Església catòlica és Roma. El seu bisbe ( el papa), alliberat de la tutela imperial, va assumint, a poc a poc, més autoritat administrativa i política.
El bisbe de Roma s'haurà d'enfrontar a dues situacions difícils:
- La pugna per la seu del cap visible de l'Església. Roma reclama la seu del papat, davant l'interès d'altres ciutats com Antioquia, Alexandria, Jerusalem i Contantinoble. Les desavinences provocaren que, a la fi, es consumés el Cisma de l'Església d'Orient (1054).
- Les relacions amb les autoritats polítiques. El papa Gelasi I (490-496) elaborà la teoria de les dues espases, que explicava l'existència de dos poders: l'un, temporal, i l'altre, espiritual. En els assumptes temporals, els papes havien d'acatar les disposicions dels reis cristians; en assumptes espirituals, els reis havien d'acceptar les disposicions papals
Un esdeveniment decisiu va ser la coronació de Carlemany (800), rei dels francs, com a emperador de l'Imperi Carolingi (Imperi universal d'Occident). El seu ideal sobirà era unir el poder temporal (emperador, reis i nobles) i l'espiritual (papa, bisbes i abats) per cristianitzar tot Europa. La seva gran fita va ser aplegar la major part de l'Europa Occidental en un gran regne, inspirat en els valors de l'evangeli. En aquest moment el poder polític i el religiós funcionaven d'acord amb una mateixa finalitat: la salvació dels homes.
Carlemany esdevé protector de l'Església catòlica: promou la creació de diòcesis i parròquies, convoca concilis i sínodes, obliga els bisbes a visitar la diòcesi regularment, fomenta la litúrgia romana i reconeix la supremacia de l'Església romana en el pla doctrinal.
Aquest període fou força breu. Després de la seva mort, amb la fragmentació de l'imperi, es produí un procés de manipulació en què reis i nobles nomenaven o cessaven els bisbes (investidura) atenent més els privilegis que no pas el servei dels creients; a causa de les disputes i les tensions entre els seus successors, el regne es dividí en cinc parts. És l'inici d'una de les èpoques més fosques de la història d'Europa.
Repassem conceptes...
1. Per què es va seguir expandint el cristianisme quan comença a decaure l'Imperi Romà?
2. Explica la teoria de les dues espases
3. Quin era l'ideal de Carlemany? Com ho vol aconseguir?
4. Què eren les investidures?
Aquesta decadència també es veu en el ponitificat de Roma en un període que s'estén gairebé un segle i mig. Com a resultat de la degradació moral durant aquesta època, es van encetar diversos moviments reformadors i de protesta dintre del cristianisme. Alguns van tenir molt d'èxit, com els càtars, tot i que al final vans ser combatuts per ser considerats doctrines herètiques. Per combatre totes aquestes disciplines errònies es va crear la Inquisició.
Activitat 4
Mira aquests vídeos sobre els càtars a Catalunya i contesta les preguntes que tens a continuació:
a) Per què els Càtars rebien el nom de "bons homes"?
b) Per què venien d'Occitània?
L'església ajudà a superar el caos cultural i econòmic d'arreu, després de la desfeta de l'Imperi romà. Contribuí, així la creació de la civilització medieval, llavor i origen del que avui anomenem Europa.
Cal ressaltar tres episodis de la vida de l'Església que fonamentaren l'època medieval i consolidaren l'evangelització a Europa:
- L'Esglésica com a administradora civil: la funció que en la societat romana era exercida per l'autoritat civil ara és assumida per l'Església com un servei de suplència. Aquest servei de suplència es convertí en un poder de la jerarquia eclesiàstica i va ser confós com a missió divina.
- El prestigi dels bisbes: el bisbe de Roma, salvador de la ciutat i les comarques properes de la destrucció bàrbara, adquirí un gran prestigi entre el poble.
Els altres bisbes, caps de les comunitats cristianes dels diferents regnes, aviat s'erigiren en promotors de la reconstrucció social i econòmica dels pobles.
A més d'exercir la funció missionera d'anunciar l'evangeli i de tenir cura espiritual dels fidels i del clergat de la seva diòcesi, els bisbes, per exemple, creaven hospitals i escoles, organitzaven la policia urbana i la defensa militar de les ciutats i tenien cura dels indigents i dels pobres, per als quals els concilis preveien destinar una tercera part dels ingressos eclesiàstics.
- La creació de la vida monàstica o monaquisme: una forma de vida escollida i practicada per persones que es retiren del món per raons religioses. Els monjos es dediquen a aconseguir la perfecció espiritual, ja sigui individualment o comunitàriament, vivint en la pobresa i el celibat.
Es pot dir que el veritable impulsor de la vida monàstica a Occident va ser Sant Benet (480-547), a qui correspon el mèrit d'escriure la primera regla de vida d'un monestir. En aquest manual de convivència, hi havia establert fins al és petit detall de la vida espiritual o del grup, per això rep el nom de "regla" ( perquè regula la vida dintre del monestir). Es considera la regla més usada en tots els monestirs d'Occident fins al present. Els tres pilars on s'havia de recolzar la vida monàstica, segons sant Benet, eren l'oració, la lectura de la Sagrada Escriptura i el treball
Activitat 5
Busqueu informació en el següent enllaç sobre l'origen dels monestirs medievals i contesteu les preguntes
L'església ajudà a superar el caos cultural i econòmic d'arreu, després de la desfeta de l'Imperi romà. Contribuí, així la creació de la civilització medieval, llavor i origen del que avui anomenem Europa.
Cal ressaltar tres episodis de la vida de l'Església que fonamentaren l'època medieval i consolidaren l'evangelització a Europa:
- L'Esglésica com a administradora civil: la funció que en la societat romana era exercida per l'autoritat civil ara és assumida per l'Església com un servei de suplència. Aquest servei de suplència es convertí en un poder de la jerarquia eclesiàstica i va ser confós com a missió divina.
- El prestigi dels bisbes: el bisbe de Roma, salvador de la ciutat i les comarques properes de la destrucció bàrbara, adquirí un gran prestigi entre el poble.
Els altres bisbes, caps de les comunitats cristianes dels diferents regnes, aviat s'erigiren en promotors de la reconstrucció social i econòmica dels pobles.
A més d'exercir la funció missionera d'anunciar l'evangeli i de tenir cura espiritual dels fidels i del clergat de la seva diòcesi, els bisbes, per exemple, creaven hospitals i escoles, organitzaven la policia urbana i la defensa militar de les ciutats i tenien cura dels indigents i dels pobres, per als quals els concilis preveien destinar una tercera part dels ingressos eclesiàstics.
- La creació de la vida monàstica o monaquisme: una forma de vida escollida i practicada per persones que es retiren del món per raons religioses. Els monjos es dediquen a aconseguir la perfecció espiritual, ja sigui individualment o comunitàriament, vivint en la pobresa i el celibat.
Es pot dir que el veritable impulsor de la vida monàstica a Occident va ser Sant Benet (480-547), a qui correspon el mèrit d'escriure la primera regla de vida d'un monestir. En aquest manual de convivència, hi havia establert fins al és petit detall de la vida espiritual o del grup, per això rep el nom de "regla" ( perquè regula la vida dintre del monestir). Es considera la regla més usada en tots els monestirs d'Occident fins al present. Els tres pilars on s'havia de recolzar la vida monàstica, segons sant Benet, eren l'oració, la lectura de la Sagrada Escriptura i el treball
Activitat 5
Busqueu informació en el següent enllaç sobre l'origen dels monestirs medievals i contesteu les preguntes
b Com era la vida del monjo?
c) Quines sales podem trobar en un monestir i quina utilitat tenien?
d) Què era l'hostatgeria del monestir?
c) Quines sales podem trobar en un monestir i quina utilitat tenien?
d) Què era l'hostatgeria del monestir?
e) Actualment hi ha persones que passen algunes temporades vivint en una cel·la d'un monestir. Per què creus que ho fan?
Com hem comentat anteriorment, la divisió de l'Imperi romà en l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient va crear tensió de poders entre l'Església de Roma, a Occident, i la de Constantinoble, a Orient. Aquest fet va provocar nombroses desavinences drant els segles posterior. L'any 1054, el papa Lleó IX, per aconseguir la reconciliació i la unitat entre ambdues església, envià el cardenal Humbert a entrevistar-se amb el patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari. Però la trobada esdevingué un dolorós altercat entre tots dos, que va donar com a resultat una excomunicació mútua i la divisió definitiva. Aquesta situació rep el nom de Cisma. Les conseqüències d'aquest cisma van ser:
a) Es va produir un distanciament cultural, representat en l'ús del llatí a Occident i del grec a Orient.
b) Les celebracions litúrgiques eren diferents.
c) A Occident, es va atribuir al papa un poder d'intervenció en l'Església universal; a Orient, en canvi, es va mantenir una direcció més col·legiada de l'episcopat.
d) A Occident, es va exigir la disciplina del celibat a tots els sacerdots, i a Orient, en canvi, només a bisbes i monjos.
Però aquest no va ser l'únic Cisma que hi va haver dins l'església. A causa d'una situació de revoltes i conflictes que es van viure a Roma, durant força anys la seu papal es va traslladar a Avinyó. Quan la situació es va tranquil·litzar a Roma el Papa Gregori XI va poder tornar-hi el 1377 on morí al cap d'un any. Després de la seva mort, el clamor popular demanava un papa romà, però els cardenals francesos no hi van estar d'acord. Aquesta circumstància va portar l'Església d'Occident a tenir, entre 1378 i 1417, dos papes a la vegada, que es reclamaven mútuament l'autoritat. Tots dos papes es van excomunicar l'un a l'altre. L'Ésglésia catòlica va quedar dividida en dos bloc, en funció de la geografia i de la política: els uns obeïen el papa de Roma i els altres, el papa d'Avinyó. Fins i tot, en un intent de voler solucionar el conflicte es va anomenar un tercer papa que cap dels altres va reconèixer. Finalment el Cisma va arribar a la seva fi amb el concili de Constança que va provocar el cessament o destitució dels tres papes i l'elecció de Martí V. ( 1417-1431).
La defensa de la fe
La predicació de l'evangeli va afavorir un resorgiment de la vida espiritual i un desig de conèixer els llocs on va néixer, viure, morir i ressuscitar Jesús. Així, des de mitjans del segle XI, l'Església va suscitar pelegrinatges a Terra Santa. Però les dificultats amb què es va trobar els pelegrins, ja que Orient era dominat pels musulmans, van fer pensar en uns pelegrinatges armats. Per defensar la fe en aquests lloc, es van organitzar les croades i els ordes militars:
- Les croades es van organitzar des del 1095 fins el 1270. per tal de reconquerir Terra Santa, el resultat de les quals va ser escàs.
- Les ordes militars va ser institucions religioses creades per protegir els pelegrins i els cavallers que anaven a Terra Santa.
Com ja hem dit, les interpretacions deficients en matèria doctrinal van donar lloc a l'aparició d'heretgies. L'Església les va combatre a través del diàleg en alguns casos i de la repressió militar o de la Inquisició, en altres. La Inquisició va ser un tribunal eclesiàstic encarregat de vetllar per la puresa de la fe.
Serà en aquesta època quan també apareixi una figura important per al cristianisme i les ordes religioses: Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels Franciscans.
Activitat 6
a) Busca la biografia de Francesc d'Assí i fes-ne un resum.
b) Francesc d'Assís va crear una pregària que la podem vincular a la preocupació per l'ecologia i la necessitat de tenir cura del nostre món. Quina és? Escriu aquesta pregària.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada