Unitat 3: El cristianisme a l'edat moderna

Introducció

L'església necessitava canvis. Alguns papes i bisbes es preocupaven més de l'art i de mantenir el seu poder que no pas de la fe i l'espiritualitat dels cristians. L'any 1517, el papa Lleó X va promulgar una indulgència plenària, els beneficis de la qual servirien pere construir la basílica de Sant Pere de Roma. Arran d'aquest fet, Martí Luter, un monjo agustinià, penja a la porta del Castell de Wittenberg les seves 95 tesis contra les indulgències. Comença la reforma protestant.

A partir del segle XV, es va confirmant una nova mentalitat a Europa. En aquesta etapa succeeixen dos fets que condicionarien el desenvolupament de la història: la invenció de la impremta (que implica una facilitat immensa per a la difusió d'idees i pensaments ), i el descobriment d'Amèrica ( que canvia tots els mapes coneguts i obre noves fronteres a l'evangelització).

Venim d'una època on el pensament teològic tradicional guiava, pautava i posava límits a la reflexió intel·lectual. Això significa un estancament per a la vida intel·lectual. Ara, però, comença una nova manera de pensar i fer les coses que fa trontollar els fonaments del que fins aleshores es coneixia com a saviesa.

El primer pas és la redescoberta del món intel·lectual de l'antiga Grècia i Roma. Això implica l'entrada d'altres models de pensament, altres maneres de veure la vida, altres filosofies... Aquest corrent s'anomena Humanisme. Es comença a trencar el mur que empresonava la intel·ligència de l'home. Una intel·ligència que se sent lliure, capaç de trobar el sentit i les respostes per ella mateixa, encara que es contradiguin amb les "veritats " establertes. (És l'època de Copèrnic ).

Erasme de Rotterdam és un dels màxims exponents d'aquest humanisme. D'una banda és crític amb el pensament imposat i amb la jerarquia, però alhora és un estudiós apassionat de les llengües clàssiques per poder llegir la Bíblia i els pares de l'Església en les seves llengües originals.

Fruit de la difusió de les idees de l'Humanisme apareix un moviment cultural i artístic anomenat Renaixement on trobem artistes com Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael.

Pel que fa a l'Església, en aquesta època patirà la divisió més gran i dolorosa. Un monjo anomenat Luter (1483-1546) protesta contra l'Església occidental per alguns aspectes de la seva teologia i, sobretot, de la seva moral. Les circumstàncies acabaran produint un trencament de l'Església occidental de manera violenta. Feia temps que moltes veus dintre de l'Església demanaven que tornés als valors evangèlics de la pobresa, la caritat, l'espiritualitat. Però va ser Martí Luter qui va dur la seva crítica tan lluny que acabà esquinçant l'Església occidental. Nascut a Alemanya va estar a punt de morir en una forta tempesta i, veient com els llamps queien prop seu, va prometre que si se salvava es faria religiós. Va estudiar teologia i es va especialitzar en Sagrada Escriptura.

Va viatjar a Roma i va quedar decebut per la vida que duia el clergat de la ciutat papal i la pobre formació espiritual que tenia el poble. Set anys després escriu 95 tesis en contra d'alguns dels costums immorals que segons ell mostrava l'Església. Sobretot critica el costum de cobrar diners a canvi d'oferir el perdó dels pecats (indulgències).

Es poden resumir les tesis de Luter en: 

• La Fe sola: el que salva la gent és la fe en Déu i no poden comprar la salvació mitjançant els diners.
• L'Escriptura sola. Cal anar als origens i conèixer el missatge de Déu a través de la Bíblia. Per això va traduir la Bíblia a l'Alemany, perquè pogués llegir-la la gent amb facilitat, ja que molta gent no sabia llatí. ( Luter desconfiava de les explicacions dels sacerdots sobre la Bíblia, ja que creia que sovint aquests tenien una formació molt pobre)
• L'Església espiritual. No creu en la jerarquia de l'Església. Ell creu que en l'Església espiritual tots són sacerdots. Acabarà negant l'autoritat del papa i dels bisbes )

La predicació de Luter va ser el detonant per tallar les relacions amb Roma i constituir la seva pròpia Església nacional reformada.

Cal fer esment del francès, Joan Calví, gran líder de la Reforma als països del centre d'Europa amb el seu discurs encara més radical que el de Luter. Al Regne Unit, en canvi, es va produir un trencament per causes polítiques a càrrec d'Enric VIII.

Activitat 7

a) Quins aspectes de l'Església provoquen decepció en Luter?

b) Quines són les principals idees doctrinals de Luter?

Com a reacció a aquesta escissió l'Església de Roma, que ara s'anomena Església catòlica, convoca el concili de Trento. És d'Alemanya d'on arriben les primeres veus demanant un concili per resoldre la situació després de la divisió luterana.  D'aquest concili uns n'esperaven que es pogués tornar a unificar l'Església, i que es guarís la ferida oberta per Luter.  Altres esperaven que es resolguessin els greus problemes de deixadesa, corrupció i manca de religiositat que dominava entre el clergat i la jerarquia catòlica.

El concili va començar l'any 1545 i va acabar el 1563 després de no poques dificultats i interrupcions. Es va concretar quina era la fe catòlica i com era l'Església catòlica. També es determina quina ha de ser la formació dels nous preveres, i es reafirmen tots aquells aspectes que els protestants discutien ( el valors dels sagraments, el sentit del sacerdoci, el culte a les imatges).

Malgrat tot, no s'aconsegueix arribar a cap acord ni amb els luterans. En aquest sentit, es pot dir que les energies van anar més dirigides a defensar-se dels protestants que no pas a fer una autèntica renovació interior.

A Roma, en aquest moment, no són decadents ni immorals com alguns dels papes d'etapes anteriors, però viuen pendents de reorganitzar la vida de la Santa Seu ( després del període d'Avinyó), i d'intentar aproximar-se a l'Església d'Orient. És l'època de la construcció de l'Església del Vaticà a càrrec de Miquel Àngel.

Activitat 8

a) Quins objectius tenien els més optimistes quan va comença el concili de Trento?

b) Quins van ser els seus èxits reals?

L'Església catòlica surt reforçada després del concili de Trento i es dedica amb un nou impuls a buscar un lloc important en la societat. En aquesta renovació va tenir un paper central l'orde religiós dels jesuïtes fundat per Ignasi de Loiola.

Activitat 9

Busca informació sobre la vida d'Ignasi de Loiola i contesta les preguntes següents:

a) Quin fet li va succeir als 30 anys i quines conseqüències va tenir?

b) Què va deixar al monestir de Montserrat com a símbol del seu canvi de vida?

c) Quin llibre escriu durant la seva estada a Manresa?

d) Què caracteritza l'orde dels Jesuïtes?

El segle XVI, és la data d'un fet clau en la història de la humanitat, la descoberta d'Amèrica per part d'Occident. Evidentment, l'Església no es quedarà al marge d'aquesta novetat plena de possibilitats. Des de ben aviat, es va fer palesa una tensió molt forta entre els que volien produir un canvi sincerament positiu en els pobladors d'aquelles terres i els que només miraven de treure profit d'aquella nova situació.

Els Jesuïtes van arribar a Amèrica l'any 1570 i van dur a terme una experiència d'evangelització molt especial: les reduccions. Les reduccions van ser un intent de protegir les tribus indígenes contra l'explotació dels conqueridors i els grans terratinents amb la finalitat d'anar formant amb ells un nou poble de Déu. En molts casos els indígenes eren nòmades, i el primer que es va procurar fou buscar-ne assentaments estables i allunyar-los dels europeus per protegir-los. 

Els missioners van aprendre les llengües d'aquests pobles ( de l'ètnia guaraní), en van escriure gramàtiques, diccionaris i llibres de religiositat en un esforç per entendre'ls i fer-se entendre. Els ensenyaven música i arts. Es va fomentar un ordre social i econòmic basat en la solidaritat i la reciprocitat. 

Activitat 10

Llegeix aquest fragment sobre les reduccions jesuïtes  ( "la república guaraní" és el nom d'una reducció ) i respon les preguntes:

"A la república guaraní no hi ha ociosos. Tothom té una feina, tant les dones com els homes i, fins i tot, els nens que ajuden els adults. Entre els guaranís, tothom és considerat igual. No es treballa per al benefici propi, sinó al servei de tota la comunitat. Pe això no existeix el salari ni tampoc els diners. L'economia s'organitza de manera comunitària, la feina es reparteix i la propietat es col·lectivitza. És indubtable que la religió ocupa un lloc important en aquesta "república cristiana ideal". Els jesuïtes es van mostrar hàbils evangelitzadors. al principi no van intentar convertit els adults a la seva fe. La van inculcar als joves "

                   AA.VV.2000 Años de Cristianismo, vol.VI, Madrid, Sedmay, 1979

a) Com és i com es viu en una reducció?

b) Com va ser l'evangelització dels guaranís pels jesuïtes?      

L'estil artístic anomenat Barroc és un bon reflex d'aquest esperit de l'Església catòlica. La grandiositat, la riquesa dels moviments... són en el fons la representació d'un somni: tornar a ser la gran Església de la cristiandat medieval. Però la realitat és molt diferent, ja que a Europa ja no hi ha cap imperi, sinó molts estats disgregats, i un munt de confessions religioses diferents.

                 

La porta que es va començar a obrir amb l'inici de l'Humanisme s'eixampla cada cop més fins que la llum de la raó il·lumina l'home modern. És l'època de la Il·lustració. Aquest moviment cultural abasta des de la fi del segle XVII fins a la del XVIII. I prepara l'arribada de la nova època que ha de venir.